LA REVOLUCIÓ DELS SOCIAL MEDIA EN LA SOCIETAT ACTUAL.

Ja hem vist que els Moviments Socials recents han gestat la seva pròpia revolució  en les Xarxes Socials, arribant a convertir-se en nomenar-se  REVOLUCIÓ 2.0.  En el següent vídeo veureu quin és l'impacte real i actual dels SOCIAL MEDIA:

Si continuem analitzant la importància del rol d'Internet i les Xarxes Socials per duur a terme la protesta social contemporània i del futur, convé evitar: tant les posicions escèptiques que infravaloren la seva importància estratègica com a tecno-optimismes exagerats que tendeixen a sobredimensionar la capacitat de la Xarxa, obviant els seus límits i, més en general, obvien les dificultats reals consustancials a la mobilització de les masses que es duen a terme mitjançant els mitjans.

El blog de l'Antonio Gutíerrez-Rubi ens exposa aquesta rellevància de les Xarxes Socials ( Sin las Redes Sociales este tipo de revolución no habría sido posible, quizás otra: más larga, más dolorosa, con más costes en vidas humanas ). Per tant, la vertadera causa de les revoltes, les protestes ... són les fatals condicions de vida que la societat actual está visquent: la vertadera espurna que les va encendre!!!

Els Moviments Socials de la Xarxa com a forma de comunicació, difusió i convocatòria de les seves activitats, com totes les altres revoltes que hi ha hagut al llarg dels temps.

No cal enrocar-nos en les lluites de principis del segle XXI, actualment les Xarxes Socials també són 
la crida de protestes contra l'actual sistema:

• Ada Colau y els seus seguiments per Twitter per lluitar per un habitatge digne.

• La bloggera cubana Yoani  Segura (Generación Y).

• La campanya electoral del President Obama de 2008 a YouTube, Facebook....

Aquests alguns exemples de com la Xarxa forma part dels nous canals de comunicació, difusió i convocatòria de les activitats; una difusió de les activitats que els moviments duen a terme, el poder de convocatòria social i global que comporten, d'articulació d'activitats a nivell internacional utilitzant les facilitats de les eines digitals. Tot i que encara no podem afirmar que hi hagi una uniformitat en aquesta globalització digital, en aquesta aldea global. 

Per finalitzar aquest post, vull exposar unes paraules d'en Manuel Castells, ( La wikirevolución del jazmín, La Vanguàrdia, 29/01/2011):   la autocomunicación de masas [...] Podemos hablar de "wikirevolución. O sea, de una revuelta congenerada sin estrategia central, por la simple indignación de miles de jóvenes dispuestos a arriesgar sus vidas. No tanto, como se ha escrito, por el efecto de la revelación de cables estadounidenses por Wikileaks sobre la corrupción del régimen.

ON ES LA FRONTERA ENTRE LA LLIBERTAT I ELS DRETS INDIVIDUALS A LA XARXA D'INTERNET?

Julien Assange, la cara visible de Wikileaks, ha advertit que Internet representa una amenaça per la civilització humana, a causa del que ell nomena les armes de xifrat.  És cert, la Web 2.0 no tindria cabuda en les nostres vida si l'ego de tots nosaltres, els cibernautes, no fos tant potent i necessitat d'expansió. Aquest ego que mou el món i que, sens dubte, mou les xarxes socials. Aquesta expressió continua i no som conscients que ens exponem i exponem les nostres vides  (barrejat amb una mica de morbo curiós pel que fan els altres que ens ofereixen, primordialment, les Xarxes Socials. No som conscients de les conseqüències que poden tenir en les nostres vides pròpies reals (i virtuals). 

Són diversos els drets que estan en joc i són dos estils d'entendre la intimitat, la privacitat i l'honor de la persona a Internet, quan posem a disposició de les grans Xarxes les nostres vides. Per això han sorgit diversos moviments:

• El Moviment Zeitgeist que rebutja la decisió sorpresa de la justícia nord-americana que va tancar al gener del 2012, 18 indrets web, incloent els populars serveis de descàrrega i streaming de Megavídeo i Megaupload.

Cuando la libertad del internet está claramente amenazada. Movimiento Zeitgeist.

• El Moviment Cypherpunks (Criptopunks): la llibertat i el futur d'Internet: virtuosos activistes que hacen codis i repercuteixen en la política, que va derivar en Wikileaks.

Diálogos con Julian Assange, episodio 8: entrevista con activistas 'criptopus'.

Encara que no ho creiem que no tingui en compte tot el valor de la informació com a motor d'una intel·ligència col·lectiva que no sembla tan fàcil de controlar en les Xarxes Socials com a alerta no està de més recordar les seves precaucions.  Assange comenta:  Wikileaks ha conegut d'aprop el Control el que ens parla, així que crec que hem donar tot el crèdit possible a les seves paraules. 

Jeremie Zimmermann, component del Moviment Cypherpunks afirma que, la tecnología posibilita la vigilancia total de cada comunicación. Luego, la otra cara de la moneda, es lo que hemos hecho esto. Quando nos acercamos a estos temas (la política, la seguretat mundial...) , tenia a los políticos que sólo firman algo sin entender la tecnología que utiliza.

Per tant, la capacitat d'Internet per canviar els diferents tipus de drets (la llibertat d'expressió, l'associació, el dret a la intimitat, els drets d'autoria...); els governs (i altres organismes) han cercat múltiples maneres d'ajustar els marcs legals per tal d'adaptar-los a les noves realitats d'Internet---amb un èxit relatiu--- des del punt de vista i des de la mateixa ciutadania.  Per tant, la nostra pregunta a sobre si Internet canvia els drets i les llibertats és una qüestió pendent de resolució.  I,  a més, convé que la relació entre Internet i el règim internacional de drets en un tema de polítiques públiques, que les institucions de governança  (i d'altres) hauran d'abordar.   

Qui s'interessen pels drets  i llibertats a Internet necessiten analitzar i comprendre allò que està passant (p.e. la ciberdelinqüència), ja que es veu una oportunitat per tal d'ampliar l'exercici de drets, sostenir el règim de drets existents, o bé marxar cap a una nova comprensió dels drets i de l'exercici dels drets en la Postmodernitat (en l'Era de la Societat de la Informació).

En conclusió, la nostra única esperança contra la dominació, contra la violación dels drets i de les nostres llibertats és un repte en una societat xifrada.  Es podria utilitzar aquesta estranya propietat per tal de crear les lleis d'un món nou per abstreure el nostre regne platònic que estan constituint els satèl·lits, els cables submarins, els controladors...  Com passa a la Xina  per a tenir una llibertat controlada, hi ha d'haver una censura controlada, algú que vigili els continguts i les comunicacions. 

Per contra, creiem que cal crear espais zones lliures de la força coercitiva de l'estat exterior, la llibertat del control estatal de continguts d'alguns països...  La criptografia és la darrera forma d'acció no violenta de control.  No és aquesta la solució més adequada! 

Si volem que el futur de la nostra societat global sigui essent prometedor amb Internet, hem de redefinir les relacions de força. Si no ho fem, la universalitat d'Internet es fusionarà en una xarxa gegant de vigilància massiva i de control de masses.  Així que, la nostra tasca és assegurar la lliure determinació en tot allò que podem, contenir la distopia i inclús, si tot allò més falla, accelerarà la seva autodestrucció.

LES EINES DE CONTROL D'ACCÉS A INTERNET EN L'ÀMBIT LABORAL

S'ha de tenir clar que els dispositius informàtics, mòbils, Ipads... ( fins i tot, geolocalitzadors--- com ara,  The Google Map Buddy)  i d'altres dispositius que l'empresa posi a disposició del treballador són part important de l'empresa, és INFORMACIÓ. Quan els treballadors desenvolupen un actiu per a l'empresa, aquest actiu és propietat absoluta que cedeix l'empresa al treballador per tal de desenvolupar la seva tasca.

De fet, la legislació laboral (especialment, l'Estatut dels Treballadors i alguna sentència del Tribunal Suprem...), per  la qual cosa l'empresa adquireix la responsabilitat absoluta  de la informació que facilita i de com circula aquesta informació. Per tant, abans de lamentar-se per les fugues d'informació de l'empresa per part dels treballadors, em de qüestionar el nostre protocol  de permissibilitat a l'accés lliure a la Xarxa; així evitarem futures lamentacions i problemes amb la justícia i els nostres (ex)empleats.



Una altra qüestió a tenir en compte és la de no fer discriminacions entre la plantilla de treballadors; és a dir, fent una equiparació a tots els nivells (tant tècnics com laborals a tots els empleats d'igual manera). El fet de crear normes discriminatòries ens podria duur contenciosos administratius en cas d'acomiadament de treballadors per causa d'acció sancionadora.

Per una altra banda, cal contemplar una sèrie de problemes que poden originar-se quan no existeix un protocol adequat a l'ús de les eines informàtiques i dispositius mòbils:

• Tolerància a l'accés a continguts fora del lloc de treball a la Xarxa.
• Permissibilitat de l'ús del correu electrònic per usos privatius.
• Atribució de l'autoria dels continguts que es generin en el lloc de treball.
• L'accés als ordinadors (i dispositius mòbils):  hem de tenir en compte que la contrasenya i l'usuari són elements que reconeixen i validen al treballador enfront del servidor. I, a més, atribueix l'autoria del seu treball).

En definitiva, l'empresari (l'empresa) ha de tenir molt ben implementades les mesures de seguretat i control de la informació---així com de l'úsdefruit dels dispositius que ofereix al treballador)  emprant un protocol de registre que haurà d'entregar al seu treballador  amb periocitat, per tal d'evitar conseqüències legals en cas d'acomiadament procedent.
Sobretot, hem de tenir en compte que l'ordinador és un instrument de producció del que és titular l'empresari (l'empressa) i  tenint les facultats de control d'ús de les seves mesures de producció.

LES XARXES SOCIALS PODEN IMPULSAR ELS MOVIMENTS SOCIALS QUE HAN SORGIT DARREREMENT?

És una obvietat no pensar que el món es troba interconnectat i els diferents actors socials operen en l'aldea global interactiva, que transcendeix les fronteres nacionals i supranacionals.

Les xarxes socials van gestant, desenvolupat i configurant les movilitzacions "revolucionàries" determinants al canvi de les regles del joc polític actual. De manera, que aquestes xarxes "de resistència" empran, innovadorament, les xarxes informàtiques, la política i les formes d'organització en la Xarxa d'Internet.

Com diu Castells ( Defender la libertad en Internet en la base para defender la libertad ) : Internet ha abierto las ventanas al mundo sin el control de los políticos. Con Internet, los políticos y los financieros, juntos controlan los medios de comunicación. No a los periodistas profesionales, afortunadamente, ---que son la línea de resistencia--- pero sí a los propietarios de los "media" y a las líneas editoriales de los medios de comunicación.  El control de los medios---el control de las finanzas--el control de la economía---el control del Estado (através de una clase política que se reproduce a sí misma. 
Fuera de esto queda Internet: desde Internet se han construído redes de debate, redes de organización, redes de acción... Para actuar sobre la sociedad tienen que salir a la calle [...]  para deshacer, realizar comisiones de investigación...
La combinación de Internet, como espació libre de comunicación, como espació de ágora pública... Esta combinación ha cambiado el juego. Pero aún no se traduce en grandes cambios, porque el sistema está cerrado.


Per tant, el model comunicatiu d'Internet ha sigut (i és) determinant i contribueix a reduir la dependència dels canals tradicionals de comunicació (els mass media). A més, les organitzacions compten, doncs, amb l'oportunitat de difundir els seus discursos i les seves accions més enllà de les fronteres locals i territorials; aconseguint recolzaments i reconeixements a escala global.

Internet ofereix als moviments socials ( 15-M, ANONYMUS, la Primavera Àrab, #OCCUPYWALLSTREET...)

Castells afirma: El poder ya no está en La Casa Blanca, ni en los mercados financieros; el poder está en el cerebro de nosotros mismos. [...]  Este es el mejor secreto guardado de la élite política y económica que no somos conscientes de que el poder está en nuestro cerebro.

L'intercanvi de fluxes d'informació a la Xarxa té lloc, fonamentalment, mitjançant les webs  (o els blogs, les comunitats virtuals, els fòrums...) pròpies o col·lectius. Amb tot, un dels obstacles amb els que topa molts moviments socials és que es troben, a l'hora d'explotar les potencialitats de les TICs i la Xarxa d'Internet; és la manca de coneixement de les eines digitals.

Per tant, l'Estat exerceix un control mínim a la Xarxa--- ja voldrien les élits polítiques i les élits financeres voler censurar, eliminar... la Xarxa i la democràcia participativa existent!---. Però encara existeix una gran bretxa digital en la població mundial: bé per una limitació econòmica; bé perquè hi ha una mancança de la destressa necessària per utilitzar-la; bé per ambdues causes.

En definitiva, els aspectes més crítics dels moviments socials són perquè no hi ha una democràcia participativa, sinó que la democràcia  té aspectos necessaris, però no suficients. Així, doncs, amb les regles del joc sesgades --- com diu Castells---,  fer una política formal és una operació sense sentit que reprodueix els mateixos esquemes polítics i que mai arriben a res.  Per tant, fa falta un canvi de consciència on el ciutadà pugui prendre altres decisions i, d'aquí, pugui sorgir noves alternatives democràtiques.

GESTIÓ CULTURAL i TICS

GESTIÓ CULTURAL I TICS


Presentació Prezi.

Documentació de taller virtual sobre gestió cultural.


Les ciutats creatives:

Polítiques culturals i agents culturals.

Prezi: :En busca de un modelo de gestión de alianzas estratégicas entre operaciones culturales.

EXEMPLE D'ART DIGITAL- PAC 2 DE L'ASSIGNATURA ART DIGITAL

Hipertext: Una altra forma d'escriure la realitat

La digitalització de la paraula està canviant la forma de narrar la realitat, d'assimilar, de llegir-la, d'entendre-i de sentir-la. Aquesta nova forma d'escriptura ha modificat el suport estàtic i seqüencial del llibre de l'altra: l'electrònic, que trenca amb la seqüència i imposa el seu propi estil narratiu, generant la seva pròpia producció del sentit del missatge.  

 L'escriptura electrònica té un nom: Hipertext (Piscitelli 2002: 125): és una matriu de textos potencials, dels quals només alguns es realitzaran com a resultat de la interacció amb un usuari. (Lévy 1999: 39).
(...) L'hipertext va ser concebut el 1945, va néixer als anys seixanta, i va anar creixent lentament en els anys setanta, fins a finalment fer seu ingrés al món real en els vuitanta, amb un creixement especialment ràpid després de 1985, fins a esdevenir un camp establert el 1989 (...) (Piscitelli 2002: 127).

Així, l'hipertext es socialitza, en la seva operativitat i coneixement, amb el desenvolupament de l'era d'Internet sense aquesta no es pot entendre la realitat, en la nova forma d'assimilació: la realitat multimèdia o una virtualitat real. Tanmateix, aquest procés d'entesa no té únicament una explicació instrumental: l'electrònica i la informàtica.Com ho afirma Manuel Castells a Galàxia Internet, l'existència de l'hipertext està lligada a cada lector, a cada persona, que transita per l'espai narratiu a la xarxa. En aquesta lectura depèn molt l'habilitat personal per combinar, recombinar i assimilar en la ment tots els elements components de l'hipertext, que en funció dels capitals, cultural i de coneixement, de la persona poden tenir diverses categories. (Castells 2001: 231).



Aquesta assimilació i enteniment dels continguts de l'hipertext no es produeixen en si per un procés multimèdia sinó a la interactivitat entre el subjecte social i la Internet i sobretot per la destresa de la persona per obtenir la informació amb la recombinació de textos, imatges, sons, silencis i buits. Aquesta interoperabilitat demanda del lector una participació activa en aquesta transacció d'informació.

Així, Castells, planteja que en el procés d'interactivitat no es construeix un sol hipertext, al contrari, s'estructura un hipertext personalitzat igual que modest o sofisticat com ara la persona que l'està desxifrant. Llavors no es parlarà d'un hipertext sinó de "mi" hipertext; "la seva" hipertext ... Aquest hipertext individual, tenint en compte el factor cultural, estarà compost d'expressions culturals.



L'arquitectura textual de l'hipertext i l'arquitectura del text lineal

El text digitalitzat definitivament trenca amb l'estructura del text clàssic imprès, però, la virtualització no ho aniquila més aviat obre un nou procés de construcció del text amb base a una virtualitat real. És a dir mitjançant l'ús de processos virtuals de comunicació, amb base a l'electrònica, es construeix un procés de significat sobre la realitat.Piscitelli afirma que els canvis en la tecnologia de l'escriptura trenca amb la tradició instituïda del llibre no només permet imaginar altres formes d'acumulació del saber sinó que obliga, a més, a utilitzar nous models d'intel · ligibilitat per pensar el propi del pensar, impossible subsumir sota la metàfora del llibre, el programari d'un ordinador. (Piscitelli 2002:123)Mentre que la tecnologia del llibre ha evolucionat des d'un sentit clàssic i psíquic creant una relació de culte contemplatiu relacionat amb l'ànima, el pensament i l'emoció; passant per una lectura de pràctica disciplinada; fins a consolidar la construcció de la paraula escrita com a element essencial d'alfabetització i sent element essencial per a la fonamentació del coneixement i una amplificació l'intel·lecte, de la informació, i del llenguatge.



L'arquitectura de l'hipertext

Cal començar dient que l'hipertext és un tipus d'escriptura no seqüencial, els codis són informàtics com el reformatatge automàtic, les operacions sobre blocs de text, els moviments del cursor, el maneig d'arxius, la creació d'arxius, la configuració de formats , enllaços d'imatges, arxius ... en definitiva és una construcció digital de sons, imatges animades i textos. Totes aquestes són categories on es construeix un nou espai expressiu. (Castells 2001: 230)


L'hipertext no compta amb un ordre de lectura preestablert i que permet alhora obrir diverses lectures a la vegada. És a dir, el subjecte social té la potestat d'una autoconstrucció pròpia de les rutes de navegació, la possibilitat d'autoregulació i entrecreuament.  L'usuari participa en l'edició del text en estructurar sota el seu interès i capital cultural l'ordre de l'hipertext. Així el subjecte pot afegir o modificar textos, imatges, connectar un hiperdocument a un altre i fer un sol document de dos separats.

Aquest text digital no té fronteres clares, sense interioritat definible. És directament accessible des de qualsevol part del món i aquests poden ser modificats per enllaços hipertextuals. El seu context essència és el ciberespai que permet la barreja de les nocions d'unitat, identitat i localització.

L'arquitectura del text.

El text és un objecte virtual, abstracte, independent. (Lévy 1999: 35) Aquesta entitat té una estructura de lectura seqüencial, sobre un suport estàtic, i s'actualitza en formes com múltiples versions, traduccions, edicions, exemplars i còpies.

L'escriptura ordinària va en dos sentits:"En primer lloc, perquè va néixer dels actes de parla, que són seqüencials, ia més, perquè els llibres només són útils si se'ls llegeix seqüencialment. No obstant això, l'estructuració de les idees no és seqüencial sinó que constitueix un reticulat insuturable. Quan escrivim, sempre busquem lligar tot amb tot ". (Piscitelli 2002: 126)


El llibre s'ha constituït en l'objecte central de la metodologia de l'escola i l'acadèmia tradicional. Aquesta entitat, el llibre, ha construït un culte al seu voltant el que ha donat sentit a la vida escolar i acadèmica.

La crisi de la cultura del llibre d'escolaritat no és amb el llibre en si, sinó amb l'escola com ho planteja com un mitjà de subordinació i menys autonomia. (Cabrera 2001: 74)No obstant això, el text seqüencial no només està registrat en el llibre sinó també en l'ordinador quan és usat per construir un text clàssic. El mateix es pot pensar amb la construcció d'imatges en suports clàssics, com ho explica Pierre Lévy en el seu text Què és el virtual?



La construcció social del significat



L'hipertext és un paradigma per a la construcció social de sentits o de textos alternatius. En aquesta construcció, el llenguatge i els processos socials són elements essencials per donar sentit a l'hipertext."La realitat, el coneixement o els fets són entitats lingüístiques constitutives de les comunitats que les generen". (Piscitelli 2002: 139)

La construcció social s'explica, seguint la mateixa línia de Manuel Castells, en què les persones estan connectades a un entorn social, per la qual cosa es processen signes i es busquen significats d'acord amb la pràctica quotidiana i l'interès de cada comunitat virtual. Per tant, l'hipertext no és únicament l'aplicació tècnica d'una pràctica interpretativa estàndard.


El text digitalitzat en fluir a Internet, circula per les xarxes locals i / o mundials en les quals cada participant: és un nou editor o autor d'aquest text modificat. En aquest procés es crea un nou espai de comunicació i construcció de significats amb base a nous codis.

És per això que Pierre Lévy afirma que "és com si la virtualització contemporània complís la destinació del text, com si sortíssim d'una certa prehistòria i l'aventura del text s'acabés d'iniciar, com si, en definitiva, acabéssim d'inventar l'escriptura" (Pierre 1999: 47)


El llenguatge de programació o la base de dades que donen lloc a l'hipertext no són sinó l'origen per a una inserció i revelació social del sentit de l'hipertext, la posada d'aquesta matriu elaborada per coneixedors que activen el llenguatge, necessiten de la col.laboració home / màquina per a la seva plena implantació.


No obstant això, en una estructura social, sobretot de comunitats virtuals, que indueix a l'individualisme estructural i experiències socials cada vegada més diferenciades, es perd part d'aquest significat compartit a través de la pràctica però alhora es van construint altres a partir de aquesta individualitat. 
 "Ja no m'interesso en el que ha pensat un autor il · localitzable, sinó que li demano al text que em faci pensar, aquí i ara. La virtualitat del text, de fet, alimenta la meva intel · ligència ". (Pierre Lèvy,
1999: 47).


Encara que Castells ) afirma que com més seleccionem un hipertext personal sota les condicions d'una estructura social, organitzada en xarxa, i d'expressions culturals individualitzades, tant majors seran els obstacles per trobar un llenguatge comú i per tant un significat comú .(Castells 2001: 231) A més es parla d'una desterritorialització del text ja que els dispositius hipertextuals han permès emergeixen un text sense fronteres, en moviment. És a dir té la mateixa omnipresència que l'aigua o la sorra.









Com aporta l'hipertext a la interactivitat


Pierre Lévy explica que la comunicació a través del món virtual es caracteritza pel seu nivell d'interactivitat a causa del grau d'apropiació i de personalització del missatge rebut, sigui quina sigui la seva naturalesa. (Lévy 2007: 68).   

Mentres que, Manuel Castells la defineix com la capacitat de l'usuari per manipular i influir directament en la seva experiència amb els mitjans de comunicació i de comunicar-se amb els altres a través d'aquests mateixos mitjans.



Aquests conceptes estan directament relacionats amb l'hipertext si ratifiquem la idea inicial que la digitalització de la paraula té una vinculació directa amb cada subjecte social. En aquest escenari la interactivitat juga un paper important en l'administració d'elements necessaris de l'hipertext com classes de textos, sons, imatges, silencis i buits.







Aquesta interactivitat se sosté encara més en un escenari de la cultura virtual que descriu nous processos virtuals de comunicació. Castells afirma que la cultura humana només existeix en i per les ments humanes, generalment connectades als cossos humans. Si la ment té la capacitat material per accedir a l'àmbit global d'expressions culturals, seleccionar-les i recombinarles. (Castells 2001: 232).  


El seu enteniment va més enllà de l'hipertext electrònic: imatge com un veritable sistema interactiu, digitalment comunicat i electrònicament controlat.




BIBLIOGRAFIACabrera Pau, José, Nàufrags i navegants en territoris hipermedials: experiències psicosocials i pràctiques culturals en l'apropiació de l'Internet en joves escolars, 2001, FLACSO, Quito.Lévy, Pierre, Cibercultura, Editorial Anthropos, 2007, Mèxic.Lévy, Pierre, Què és el virtual?, Editorial Paidós, 1999, Barcelona.Piscitelli, Alejandro, Cibercultures 2.0 En l'era de les màquines intel · ligents, Editorial Paidós, 2002, Barcelona.Castells, Manuel, Galàxia Internet, Plaza & Janés Editors, 2001, Barcelona.

Els hackers ataquen de nou!

L'empresa de seguretat SplashData ha confeccionat una llista amb les contrasenyes més utilitzades a Internet. Aquesta llista està plena de seqüències i paraules simplistes. Si la contrasenya coincideix amb alguna d'elles, millor que la canviïs ara mateix. T'expliquem per què!

Obrir-se un compte o un perfil per poder gaudir d'alguna xarxa social, per comprar un article o per poder accedir a tot el contingut d'una web és una mica del més habitual avui en dia. I per a això, sempre cal crear un nom d'usuari i introduir una contrasenya. És normal que la gent utilitzi el mateix àlies per diferents pàgines (una abreviatura del seu nom real, una adreça de correu electrònic ...) perquè no se li oblidi. És una cosa comprensible. Però el que no és acceptable és mantenir el mateix password per a diferents llocs, cosa que lamentablement passa amb massa freqüència.

L'empresa especialitzada en seguretat informàtica SplashData acaba de publicar una llista amb els password més utilitzats pels nord-americans. Per fer-la, s'han basat en tota la informació que durant 2011 van robar els hackers de diverses bases de dades i que més tard van penjar a Internet.

1. password2. 1234563. 123456784. qwerty
5. abc1236. monkey7. 12345678. letmein9. trustno110. dragon


Encara que la llista de SplashData només està formada per contrasenyes utilitzades per nord-americans, segur que molta gent d'altres països les utilitzen també. Sobretot les cinc primeres. Si aquest és tu cas, el millor és que la canviïs ara mateix: abans d'utilitzar qualsevol sofisticat programari per hackejar comptes, els delinqüents teclegen aquestes contrasenyes per veure si hi ha sort. I lamentablement, moltes vegades encerten.

La contrasenya perfecta.

Segons experts de la Universitat de Geòrgia recomanen que les contrasenyes tinguin una longitud d'almenys 12 caràcters, continguin lletres, números i símbols, i s'intercalin majúscules i minúscules. El motiu que esgrimeixen és que un delinqüent trigaria ni més ni menys de 180 anys a descobrir-la.L'inconvenient és que tan endimoniada cadena de símbols resulta complicada de recordar. Però hi ha un truc per crear un super password que no sigui fàcil d'oblidar. Primer, recordem el títol de la nostra pel · lícula favorita. Per exemple, "L'arbre de la vida". Ens vam quedar amb les primeres síl · labes i posem les vocals en minúscula i les consonants en majúscula: elaRDeLaVi. Finalment, com ja tenim 10 caràcters, intercalem un símbol i col · loquem un nombre on més ens agradi. La cosa quedaria així: elaR @ DeLaVi2. Tenim una contrasenya inexpugnable i que podem recordar de forma senzilla. Fàcil, oi?