20 de mayo de 2013

BROWSER. ART


Browser.art es un sub-género del Net Art que se relaciona específicamente con un  trabajo artistico de material visual, que forma parte de una URL, que utiliza el ordenador como materia prima, transformando los códigos, la estructura de las páginas web y los vínculos entre servidores. Es un arte exclusivamente diseñado para la red, centrado en el interfaz como objeto y receptáculo.
El interfaz es aquello que nos mira desde el punto de vista del contenido y es siempre una fachada para la información, pero también un torpe manipulador de esa información. Es el detalle que siempre está presente, el protocolo, el mediador. Es el navegador, el browser.
Algunas obras se conectan automáticamente a Internet y, a continuación, proceden a la manipulación de las páginas Web mediante la lectura incorrecta de su lenguaje de programación.
El browser.art no es simplemente la adopción de una "éstetica" tecnológica (como puede ser un dibujo ASCII), sino un enfoque de la tecnología en sí como objeto. No se trata de quicktime, ni se trata de realaudio. En este sub-género dentro del net.art, la propia red es el objeto.



Practica 3 - Vìdeo Dailymotion


El browser.art como sub-género del Net Art comienza a apreciarse a mediados de la decada del los 90, concretamente 1995, mientras que el net art surge en 1994.
El browser.art sigue activo en nuestros días.

El dúo Joan Hermskerk y Dirk Paesmans, conocido como Jodi, elaboraron un programa que el articulista de Net Art  Tilman Baumgärtel describió como “la transformación de un PC en una impredecible máquina terrorífica que parece tener vida propia”.
Otros artistas, como el dúo británico Tom Corby y Gavin Baily, reducen páginas web ricas en imagen a austeros textos en blanco.
El  artista Maciej Wisniewski ha desarrolló un navegador que transformaba la experiencia interactiva de navegar por la red en una actividad pasiva, de  imágenes y textos flotantes.
Maciej Wisniewski [1]
Jodi [2]
Corby & Baily [3]
Ben Benjamin [4]


Petman Tests Camo: 


El robot PETMAN va ser desenvolupat per Boston Dynamics amb fons del programa del Departament de Defensa del CDB. S'utilitza per provar el rendiment de la roba de protecció dissenyat per a ambients perillosos. El vídeo mostra a la prova inicial amb un vestit de protecció química i màscara de gas. PETMAN té sensors inserits en la seva pell de detectar qualsevol fuita de productes químics a través del vestit. La pell també manté un microclima dins de la roba per la suor i la regulació de la temperatura. Els socis en el desenvolupament de PETMAN eren MRIGlobal, tecnologia de mesura del Nord-oest, Smith Carter, SRD, CUH2A i HHI.

19 de mayo de 2013

LA REVOLUCIÓ DELS "MEDIA", L'ART INTERACTIU


Bones,

Us vull adjuntar un vídeo que exposa molt clarament la situació de l’art interactiu actualment:




Lev Manovich ( The Language of New Media (2001), 21-26) és qui millor ha descrit el procés de digitalització general de la producció cultural contemporània i l’aparició d’allò que es denomina new media. Segons la seva definició, aquests processos han sorgit de la fusió de dos tradicions que havien coexistit en paral·lel durant el segle XIX i XX (ja amb l’obra de Duchamp, l’artista cercava aquesta interacció entre l’artista i l’espectador de les seves obres, com ara The Fountain , 1917):  les tecnologies per a la captura i la reproducció mecànica d’imatges i sons, per un costat, i  aquelles altres dedicades a la computació de dades numèriques, per l’altre.




La doble naturalesa dels nous dispositius mòbils, sobretot,  sorgeix darrerament en tota les seva magnitud, quan les dades són transferides al dispositiu pel prosumer (l’usuari convertit en creador i   viceversa) amb creacions, principalment, multimèdia, on  poder ser,  també, emmagatzemats, difondits, classificats, alterats, posat en circulació mitjançant la Xarxa.




El vídeo que us presento  és una introducció dels estudis d’Art Digital, una nova especialitat dins de les Belles Arts. Però és interessant, perquè afegeix definicions, fonts de recerca..., de com els nous media  ofereixen un aspecte molt menys distingible i més dependent dels mitjans tradicionals d’allò que mostraven en un principi, alhora que,  el seu caràcter innovador sembla menys determinat per les transformacions tecnològiques que per les modes passatgeres (com gran part de la població que consumeix art  considera), els nivells d’audiència i els interessos de les grans multinacionals de la comunicació. Aquests nous media poden aparèixer inclús com la consagració ideològica de la lògica mediàtica dels tradicionals un cop  que aquest han acabat per dominar amb la seva ubiqüitat els àmbits de la cultura, l’economia i la política. Així, doncs, el potencial transformatiu de la innovació tecnològica restaria en gran mesura neutralitzat i allò que és nou  restaria únicament com un reclam per a la retroalimentació infinita del consum.
Dit això us enllaço un article que vaig rebre fa uns dies que també pot ser interessant de llegir-lo: Cómo desestabilizar el mercado del arte.


En definitiva, la revolució digital, dins de la noció àmplia de media permet adornar-nos de l’immens abast real dels new media, en tant a la projecció i el redimensionament qualitatiu dels tradicionals  (la pintura, l’escultura, l’arquitectura...)  i constatar aixi la seva incidència en la redefinició global dels sistemes culturals, econòmics i polítics.