EXEMPLE D'ART DIGITAL- PAC 2 DE L'ASSIGNATURA ART DIGITAL

Hipertext: Una altra forma d'escriure la realitat

La digitalització de la paraula està canviant la forma de narrar la realitat, d'assimilar, de llegir-la, d'entendre-i de sentir-la. Aquesta nova forma d'escriptura ha modificat el suport estàtic i seqüencial del llibre de l'altra: l'electrònic, que trenca amb la seqüència i imposa el seu propi estil narratiu, generant la seva pròpia producció del sentit del missatge.  

 L'escriptura electrònica té un nom: Hipertext (Piscitelli 2002: 125): és una matriu de textos potencials, dels quals només alguns es realitzaran com a resultat de la interacció amb un usuari. (Lévy 1999: 39).
(...) L'hipertext va ser concebut el 1945, va néixer als anys seixanta, i va anar creixent lentament en els anys setanta, fins a finalment fer seu ingrés al món real en els vuitanta, amb un creixement especialment ràpid després de 1985, fins a esdevenir un camp establert el 1989 (...) (Piscitelli 2002: 127).

Així, l'hipertext es socialitza, en la seva operativitat i coneixement, amb el desenvolupament de l'era d'Internet sense aquesta no es pot entendre la realitat, en la nova forma d'assimilació: la realitat multimèdia o una virtualitat real. Tanmateix, aquest procés d'entesa no té únicament una explicació instrumental: l'electrònica i la informàtica.Com ho afirma Manuel Castells a Galàxia Internet, l'existència de l'hipertext està lligada a cada lector, a cada persona, que transita per l'espai narratiu a la xarxa. En aquesta lectura depèn molt l'habilitat personal per combinar, recombinar i assimilar en la ment tots els elements components de l'hipertext, que en funció dels capitals, cultural i de coneixement, de la persona poden tenir diverses categories. (Castells 2001: 231).



Aquesta assimilació i enteniment dels continguts de l'hipertext no es produeixen en si per un procés multimèdia sinó a la interactivitat entre el subjecte social i la Internet i sobretot per la destresa de la persona per obtenir la informació amb la recombinació de textos, imatges, sons, silencis i buits. Aquesta interoperabilitat demanda del lector una participació activa en aquesta transacció d'informació.

Així, Castells, planteja que en el procés d'interactivitat no es construeix un sol hipertext, al contrari, s'estructura un hipertext personalitzat igual que modest o sofisticat com ara la persona que l'està desxifrant. Llavors no es parlarà d'un hipertext sinó de "mi" hipertext; "la seva" hipertext ... Aquest hipertext individual, tenint en compte el factor cultural, estarà compost d'expressions culturals.



L'arquitectura textual de l'hipertext i l'arquitectura del text lineal

El text digitalitzat definitivament trenca amb l'estructura del text clàssic imprès, però, la virtualització no ho aniquila més aviat obre un nou procés de construcció del text amb base a una virtualitat real. És a dir mitjançant l'ús de processos virtuals de comunicació, amb base a l'electrònica, es construeix un procés de significat sobre la realitat.Piscitelli afirma que els canvis en la tecnologia de l'escriptura trenca amb la tradició instituïda del llibre no només permet imaginar altres formes d'acumulació del saber sinó que obliga, a més, a utilitzar nous models d'intel · ligibilitat per pensar el propi del pensar, impossible subsumir sota la metàfora del llibre, el programari d'un ordinador. (Piscitelli 2002:123)Mentre que la tecnologia del llibre ha evolucionat des d'un sentit clàssic i psíquic creant una relació de culte contemplatiu relacionat amb l'ànima, el pensament i l'emoció; passant per una lectura de pràctica disciplinada; fins a consolidar la construcció de la paraula escrita com a element essencial d'alfabetització i sent element essencial per a la fonamentació del coneixement i una amplificació l'intel·lecte, de la informació, i del llenguatge.



L'arquitectura de l'hipertext

Cal començar dient que l'hipertext és un tipus d'escriptura no seqüencial, els codis són informàtics com el reformatatge automàtic, les operacions sobre blocs de text, els moviments del cursor, el maneig d'arxius, la creació d'arxius, la configuració de formats , enllaços d'imatges, arxius ... en definitiva és una construcció digital de sons, imatges animades i textos. Totes aquestes són categories on es construeix un nou espai expressiu. (Castells 2001: 230)


L'hipertext no compta amb un ordre de lectura preestablert i que permet alhora obrir diverses lectures a la vegada. És a dir, el subjecte social té la potestat d'una autoconstrucció pròpia de les rutes de navegació, la possibilitat d'autoregulació i entrecreuament.  L'usuari participa en l'edició del text en estructurar sota el seu interès i capital cultural l'ordre de l'hipertext. Així el subjecte pot afegir o modificar textos, imatges, connectar un hiperdocument a un altre i fer un sol document de dos separats.

Aquest text digital no té fronteres clares, sense interioritat definible. És directament accessible des de qualsevol part del món i aquests poden ser modificats per enllaços hipertextuals. El seu context essència és el ciberespai que permet la barreja de les nocions d'unitat, identitat i localització.

L'arquitectura del text.

El text és un objecte virtual, abstracte, independent. (Lévy 1999: 35) Aquesta entitat té una estructura de lectura seqüencial, sobre un suport estàtic, i s'actualitza en formes com múltiples versions, traduccions, edicions, exemplars i còpies.

L'escriptura ordinària va en dos sentits:"En primer lloc, perquè va néixer dels actes de parla, que són seqüencials, ia més, perquè els llibres només són útils si se'ls llegeix seqüencialment. No obstant això, l'estructuració de les idees no és seqüencial sinó que constitueix un reticulat insuturable. Quan escrivim, sempre busquem lligar tot amb tot ". (Piscitelli 2002: 126)


El llibre s'ha constituït en l'objecte central de la metodologia de l'escola i l'acadèmia tradicional. Aquesta entitat, el llibre, ha construït un culte al seu voltant el que ha donat sentit a la vida escolar i acadèmica.

La crisi de la cultura del llibre d'escolaritat no és amb el llibre en si, sinó amb l'escola com ho planteja com un mitjà de subordinació i menys autonomia. (Cabrera 2001: 74)No obstant això, el text seqüencial no només està registrat en el llibre sinó també en l'ordinador quan és usat per construir un text clàssic. El mateix es pot pensar amb la construcció d'imatges en suports clàssics, com ho explica Pierre Lévy en el seu text Què és el virtual?



La construcció social del significat



L'hipertext és un paradigma per a la construcció social de sentits o de textos alternatius. En aquesta construcció, el llenguatge i els processos socials són elements essencials per donar sentit a l'hipertext."La realitat, el coneixement o els fets són entitats lingüístiques constitutives de les comunitats que les generen". (Piscitelli 2002: 139)

La construcció social s'explica, seguint la mateixa línia de Manuel Castells, en què les persones estan connectades a un entorn social, per la qual cosa es processen signes i es busquen significats d'acord amb la pràctica quotidiana i l'interès de cada comunitat virtual. Per tant, l'hipertext no és únicament l'aplicació tècnica d'una pràctica interpretativa estàndard.


El text digitalitzat en fluir a Internet, circula per les xarxes locals i / o mundials en les quals cada participant: és un nou editor o autor d'aquest text modificat. En aquest procés es crea un nou espai de comunicació i construcció de significats amb base a nous codis.

És per això que Pierre Lévy afirma que "és com si la virtualització contemporània complís la destinació del text, com si sortíssim d'una certa prehistòria i l'aventura del text s'acabés d'iniciar, com si, en definitiva, acabéssim d'inventar l'escriptura" (Pierre 1999: 47)


El llenguatge de programació o la base de dades que donen lloc a l'hipertext no són sinó l'origen per a una inserció i revelació social del sentit de l'hipertext, la posada d'aquesta matriu elaborada per coneixedors que activen el llenguatge, necessiten de la col.laboració home / màquina per a la seva plena implantació.


No obstant això, en una estructura social, sobretot de comunitats virtuals, que indueix a l'individualisme estructural i experiències socials cada vegada més diferenciades, es perd part d'aquest significat compartit a través de la pràctica però alhora es van construint altres a partir de aquesta individualitat. 
 "Ja no m'interesso en el que ha pensat un autor il · localitzable, sinó que li demano al text que em faci pensar, aquí i ara. La virtualitat del text, de fet, alimenta la meva intel · ligència ". (Pierre Lèvy,
1999: 47).


Encara que Castells ) afirma que com més seleccionem un hipertext personal sota les condicions d'una estructura social, organitzada en xarxa, i d'expressions culturals individualitzades, tant majors seran els obstacles per trobar un llenguatge comú i per tant un significat comú .(Castells 2001: 231) A més es parla d'una desterritorialització del text ja que els dispositius hipertextuals han permès emergeixen un text sense fronteres, en moviment. És a dir té la mateixa omnipresència que l'aigua o la sorra.









Com aporta l'hipertext a la interactivitat


Pierre Lévy explica que la comunicació a través del món virtual es caracteritza pel seu nivell d'interactivitat a causa del grau d'apropiació i de personalització del missatge rebut, sigui quina sigui la seva naturalesa. (Lévy 2007: 68).   

Mentres que, Manuel Castells la defineix com la capacitat de l'usuari per manipular i influir directament en la seva experiència amb els mitjans de comunicació i de comunicar-se amb els altres a través d'aquests mateixos mitjans.



Aquests conceptes estan directament relacionats amb l'hipertext si ratifiquem la idea inicial que la digitalització de la paraula té una vinculació directa amb cada subjecte social. En aquest escenari la interactivitat juga un paper important en l'administració d'elements necessaris de l'hipertext com classes de textos, sons, imatges, silencis i buits.







Aquesta interactivitat se sosté encara més en un escenari de la cultura virtual que descriu nous processos virtuals de comunicació. Castells afirma que la cultura humana només existeix en i per les ments humanes, generalment connectades als cossos humans. Si la ment té la capacitat material per accedir a l'àmbit global d'expressions culturals, seleccionar-les i recombinarles. (Castells 2001: 232).  


El seu enteniment va més enllà de l'hipertext electrònic: imatge com un veritable sistema interactiu, digitalment comunicat i electrònicament controlat.




BIBLIOGRAFIACabrera Pau, José, Nàufrags i navegants en territoris hipermedials: experiències psicosocials i pràctiques culturals en l'apropiació de l'Internet en joves escolars, 2001, FLACSO, Quito.Lévy, Pierre, Cibercultura, Editorial Anthropos, 2007, Mèxic.Lévy, Pierre, Què és el virtual?, Editorial Paidós, 1999, Barcelona.Piscitelli, Alejandro, Cibercultures 2.0 En l'era de les màquines intel · ligents, Editorial Paidós, 2002, Barcelona.Castells, Manuel, Galàxia Internet, Plaza & Janés Editors, 2001, Barcelona.

Els hackers ataquen de nou!

L'empresa de seguretat SplashData ha confeccionat una llista amb les contrasenyes més utilitzades a Internet. Aquesta llista està plena de seqüències i paraules simplistes. Si la contrasenya coincideix amb alguna d'elles, millor que la canviïs ara mateix. T'expliquem per què!

Obrir-se un compte o un perfil per poder gaudir d'alguna xarxa social, per comprar un article o per poder accedir a tot el contingut d'una web és una mica del més habitual avui en dia. I per a això, sempre cal crear un nom d'usuari i introduir una contrasenya. És normal que la gent utilitzi el mateix àlies per diferents pàgines (una abreviatura del seu nom real, una adreça de correu electrònic ...) perquè no se li oblidi. És una cosa comprensible. Però el que no és acceptable és mantenir el mateix password per a diferents llocs, cosa que lamentablement passa amb massa freqüència.

L'empresa especialitzada en seguretat informàtica SplashData acaba de publicar una llista amb els password més utilitzats pels nord-americans. Per fer-la, s'han basat en tota la informació que durant 2011 van robar els hackers de diverses bases de dades i que més tard van penjar a Internet.

1. password2. 1234563. 123456784. qwerty
5. abc1236. monkey7. 12345678. letmein9. trustno110. dragon


Encara que la llista de SplashData només està formada per contrasenyes utilitzades per nord-americans, segur que molta gent d'altres països les utilitzen també. Sobretot les cinc primeres. Si aquest és tu cas, el millor és que la canviïs ara mateix: abans d'utilitzar qualsevol sofisticat programari per hackejar comptes, els delinqüents teclegen aquestes contrasenyes per veure si hi ha sort. I lamentablement, moltes vegades encerten.

La contrasenya perfecta.

Segons experts de la Universitat de Geòrgia recomanen que les contrasenyes tinguin una longitud d'almenys 12 caràcters, continguin lletres, números i símbols, i s'intercalin majúscules i minúscules. El motiu que esgrimeixen és que un delinqüent trigaria ni més ni menys de 180 anys a descobrir-la.L'inconvenient és que tan endimoniada cadena de símbols resulta complicada de recordar. Però hi ha un truc per crear un super password que no sigui fàcil d'oblidar. Primer, recordem el títol de la nostra pel · lícula favorita. Per exemple, "L'arbre de la vida". Ens vam quedar amb les primeres síl · labes i posem les vocals en minúscula i les consonants en majúscula: elaRDeLaVi. Finalment, com ja tenim 10 caràcters, intercalem un símbol i col · loquem un nombre on més ens agradi. La cosa quedaria així: elaR @ DeLaVi2. Tenim una contrasenya inexpugnable i que podem recordar de forma senzilla. Fàcil, oi?

Enganxats a la Xarxa!!

 

L'ús d'Internet està generant una transformació en la forma de relacionar-nos, comunicar-nos i expressar les nostres impressions. Provocant, de la mateixa manera, transformacions en els hàbits i en les dependències o addiccions cap a una substància, activitat o relació.

Amb això, s'arriba a un dels temes més controvertits en la comunitat de salut mental com és l'existència, o no, d'addicció a Internet i més específicament a les accions relacionades amb les xarxes socials, jocs en línia, compres en línia, sexe online i jocs d'atzar en línia.

Es parteix de la base que l'addicció a Internet no figura al Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders IV (DSM IV), el manual més utilitzat per al diagnòstic de desordres mentals, editat per l'Associació Americana de Psiquiatria, i tampoc ha estat acceptada per l'Associació Americana de Psicologia però, serà proposat per a la cinquena edició de 2013.

Dins dels gèneres més demandats pels internautes figuren les xarxes socials. Ja que, segons Alexca.com, de les vint webs més visitades figuren 17 relacionades amb aquesta matèria.

I per que tanta adoració? A causa d'una banda a les seves característiques estructurals (mida, densitat, composició o distribució, dispersió, homogeneïtat o heterogeneïtat, atributs de vincles específics i tipus de funcions) i d'altra banda al benefici real de l'ús d'aquestes i les motivacions, tant en el camp personal, social o de hobbies com en l'àrea empresarial.

El constant consum de les diferents apps de xarxes socials genera accions específiques, no conegudes fins ara, com són: el comportament tribal i d'eixam, estatus social, co-creació de contingut, oxigen social, estat camaleònic, etc.

I aquestes plenes dedicacions o exposicions poden arribar a ser addictives?

No hi ha dubte que el gaudi de les xarxes socials genera una conducta agradable, sent per tant, susceptible d'esdevenir un comportament addictiu, en funció de valors com la intensitat o la freqüència es podrien fer usos anormals que afectarien a l'àmbit familiar, laboral , social, anímic, etc.
El preocupant creixement de les xarxes socials i la infinitat de continguts als quals es pot accedir, poden generar una ansietat fruit de la magnitud d'informació col · lectiva que es genera a l'instant. Aquestes conductes han de ser conegudes i descrites per tal de reduir el possible perjudici que arribessin a ocasionar a les persones.

"COLGADOS;-) Emociones en la Red" és el títol d'un llibre acabat de publicar, que descriu la situació viscuda per una periodista, Merche Rodríguez, la qual va patir durant diversos mesos addicció a Internet, a les xarxes socials. En el dossier es poden sentir episodis en primera persona: "Quan apagues l'ordinador segueixes igual de sol, els teus amics virtuals no sopen amb tu, amb veuen una pel · lícula amb tu, comparteixen el teu espai". "Crec que Internet és un dels millors invents de l'ésser humà per comunicar-se, però està en nosaltres posar vedat".

Amb tot el vist, es pot dir, que els excessos i accions compulsives existeixen i són inevitables. Però clar, ens trobem en una societat en què cal "pertànyer o estar per existir". Existeixen xarxes socials corporatives, de lleure, educatives, etc. moltes de les quals viuen només gràcies a la xarxa, proporcionant una alimentació contínua dels continguts i per tant, ens obliguen a consumir hores i hores de bytes per intentar controlar la nostra pròpia representació a través de les xarxes socials.