LA REVOLUCIÓ DELS "MEDIA", L'ART INTERACTIU

Bones,

Us vull adjuntar un vídeo que exposa molt clarament la situació de l’art interactiu actualment:

Lev Manovich ( The Language of New Media (2001), 21-26) és qui millor ha descrit el procés de digitalització general de la producció cultural contemporània i l’aparició d’allò que es denomina new media. Segons la seva definició, aquests processos han sorgit de la fusió de dos tradicions que havien coexistit en paral·lel durant el segle XIX i XX (ja amb l’obra de Duchamp, l’artista cercava aquesta interacció entre l’artista i l’espectador de les seves obres, com ara The Fountain , 1917):  les tecnologies per a la captura i la reproducció mecànica d’imatges i sons, per un costat, i  aquelles altres dedicades a la computació de dades numèriques, per l’altre.

La doble naturalesa dels nous dispositius mòbils, sobretot,  sorgeix darrerament en tota les seva magnitud, quan les dades són transferides al dispositiu pel prosumer (l’usuari convertit en creador i   viceversa) amb creacions, principalment, multimèdia, on  poder ser,  també, emmagatzemats, difondits, classificats, alterats, posat en circulació mitjançant la Xarxa.

El vídeo que us presento  és una introducció dels estudis d’Art Digital, una nova especialitat dins de les Belles Arts. Però és interessant, perquè afegeix definicions, fonts de recerca..., de com els nous media  ofereixen un aspecte molt menys distingible i més dependent dels mitjans tradicionals d’allò que mostraven en un principi, alhora que,  el seu caràcter innovador sembla menys determinat per les transformacions tecnològiques que per les modes passatgeres (com gran part de la població que consumeix art  considera), els nivells d’audiència i els interessos de les grans multinacionals de la comunicació. Aquests nous media poden aparèixer inclús com la consagració ideològica de la lògica mediàtica dels tradicionals un cop  que aquest han acabat per dominar amb la seva ubiqüitat els àmbits de la cultura, l’economia i la política. Així, doncs, el potencial transformatiu de la innovació tecnològica restaria en gran mesura neutralitzat i allò que és nou  restaria únicament com un reclam per a la retroalimentació infinita del consum.

Dit això us enllaço un article que vaig rebre fa uns dies que també pot ser interessant de llegir-lo: Cómo desestabilizar el mercado del arte.

En definitiva, la revolució digital, dins de la noció àmplia de media permet adornar-nos de l’immens abast real dels new media, en tant a la projecció i el redimensionament qualitatiu dels tradicionals  (la pintura, l’escultura, l’arquitectura...)  i constatar aixi la seva incidència en la redefinició global dels sistemes culturals, econòmics i polítics.