Els cyborgs: les tecnologies com a extensió de l'ésser humà en la ciència-ficció.

Certament, durant tota l'evolució humana hem progressat gràcies a l'evolució tecnològica. No obstant això, aquesta evolució sempre ha estat vista com una oposició de la naturalesa i la cultura, l'humà i els seus èxits tecnològics. L'era que actualment vivim és vàlida pel amb el progrés digital i el ciberespai com a segona forma de vida.

L'ordinador com a eina extern a per l'emmagatzematge de recursos, la seva funció com a memòria i els espais virtuals juguen un rol fonamental en el funcionament de la nostra cultura actual. La comunicació electrònica ha substituït gran part del transport físic que perdurava durant segles i era l'única forma d'intercanviar recursos. Així, el cyborg de l'era digital ens mostra la fusió de l'home amb els èxits tecnològics de manera que les extensions tecnològiques es converteixen en parts de l'humà, els implants com a substituts artificials del cos humà exerceixen una funció natural.

El tema de la fusió de la màquina amb l'humà ha ocupat des de sempre l'interès de molts autors de la ciència-ficció. Phillip K. Dick, autor del Blade Runner  va mostrar la seva inclinació per al problema de la diferenciació entre l'autèntic ésser humà i la màquina reflexiva, creant la metàfora del androide per als éssers que són psicològicament humanes comportant d'una manera inhumana. L'autor d'aquesta manera va tractar literàriament la relació entre l'home i la màquina, el natural i l'artificial que condueix al protagonista a problemes d'identitat plantejant el lector amb les seves figures el dubte que els porta a no saber exactament on es troben, si en la realitat o en un somni organitzat i dirigit per altres ens que estan per sobre d'ells.

Per tant, el concepte del 'cyborg'-un abreujament per al 'Cybernetic organism'-pertany a l'última generació d'escriptors que juguen amb la idea que en el futur tindrem cada vegada més parts artificials en el cos, cames, braços, el cor, els ulls, trasplantaciones que en part gràcies als avenços biomèdics ja estan a l'ordre del dia i ens anticipen la possibilitat de disposar també de parts digitals incorporades al cos en un futur, com molts ens volen fer creure. Les visions futuristes van molt ràpidament més enllà de la nostra imaginació, ens donen a conèixer cossos totalment artificials amb el cervell com a única part natural. Queda per veure si algun dia serà reemplaçat també per un d'electrònic.

D'aquí, que el ciborg, el cos millorat tecnològicament, forma part de diverses reflexions i produccions artístiques que en els seus diferents realitzacions prenen al ciborg com a punt de partida per contribuir amb el seu art al discurs sobre els futurs cossos en èpoques completament dominades pel desenvolupament digital. El terme del 'cyborg', sens dubte, té un significat més ampli que només en la seva referència a l'organisme cibernètic o la unió entre l'home i la màquina. També reflecteix les fantasies relacionades amb cossos híbrids, digitals, clonats i interconnectats expressant unes concepcions sobre el cos com una cosa compost, artificial o creat. En aquest sentit, el concepte del cyborg part de la idea que les noves tecnologies influeixen directament en el nostre cos i la seva percepció (no només avui dia sinó també en el passat), que el cos mateix està a disposició de l'art i dels mitjans sent un lloc important per reflexionar sobre els problemes relacionats amb diferents mitjans que tenim a disposició.

 Sens dubte, diu que el discurs i les fantasies sobre els cossos robòtics han canviat al llarg de la producció literària de la ciència-ficció ja que aquests han evolucionat cap a uns éssers híbrids en els quals els límits convencionals del natural i artificial es han esborrat. Per això com a receptors, lectors o observadors de les recents formes d'art ens hem d'enfrontar a noves preguntes centrals: Quins tipus d'imatges i fantasies del cos existeixen en l'art dels mitjans? Quines influències juguen les noves tecnologies en el cos i la percepció? Què estètiques desenvolupen els artistes? Com han anat evolucionant les coses en comú i les diferències entre l'home i la màquina, certes pors i esperances al llarg del temps? Què intents hi ha hagut i hi ha en la literatura de visions futuristes sobre l'evolució humana en el futur digital?